Compliance
Penal
Amb la reforma del Codi Penal del 23 de desembre de 2010, les persones jurídiques són penalment responsables dels delictes que cometin, d'acord amb el que disposa el art. 31 bis CP. Aquests delictes es poden cometre en nom o per compte de l'empresa pels seus representants legals, empleats i col·laboradors, tant pel que fa al benefici directe com indirecte.
El compliance penal és un conjunt de mesures i polítiques que de manera proactiva asseguren prevenir i impedir la comissió de delictes en l'exercici de les activitats d'una empresa garantint-ne el compliment normatiu i evitant-ne la responsabilitat penal. Per això s'estableix un deure de fiscalització i vigilància als gestors l'omissió dels quals pot generar aquesta responsabilitat penal.
Un curs no és suficient
Hi ha algunes empreses que ofereixen cursos de formació bonificada o guies estandarditzades que en cap cas asseguren ni garanteixen un sistema de compliance penal adequat.
La conducta de les persones físiques s'examina així a la llum de la norma penal, què han fet els gestors o els seus subordinats, i si el que s'ha fet efectivament va tenir lloc en les circumstàncies previstes a l'art. 31 bis, en aquest cas, ha de respondre la persona jurídica (Doctrina de la Fiscalia General de lEstat. Circular 1/2011, d'1 de juny)
La implementació d'una Política de Compliance Penal no eximeix per se de la responsabilitat de la persona jurídica ni de la dels seus gestors i/o subordinats, doncs per a la prevenció dels delictes cap la seva observança.
Per això quan implementem un sistema de compliance penal el nostre objectiu és assegurar-nos que tant l'organització com les persones responsables i subordinats coneixen i apliquen totes les mesures, per a la prevenció dels delictes, la comissió dels quals pot afectar la reputació de l'empresa i posar en joc la continuïtat.
Una assegurança tampoc és una garantia
Algunes empreses ofereixen assegurances en cas d'incompliment però si l'empresa no pot acreditar que ha adoptat totes les mesures i polítiques per evitar la comissió de delictes no et salvarà ningú. La multa està assegurada així com els problemes de reputació davant dels clients i situacions que posen en perill la continuïtat de l'empresa com la impossibilitat de contractació al sector públic.
Fases
Com ja passa en algunes normatives, el principi de responsabilitat proactiva (accountability) exigeix l'adopció de mesures organitzatives i tècniques que assegurin i permetin demostrar el compliment normatiu (corporate compliance).
Per garantir el compliance penal, els nostres consultors jurídics i informàtics, treballen en diferents fases seguint els requisits del art. 31.5 bis CP:
- Avaluació de riscos. S'analitzen les activitats, processos i àrees vulnerables de l'empresa amb més risc de comissió dels delictes que cal prevenir.
- Protocols i procediments, que assegurin la prevenció i detecció de delictes. A aquest efecte es poden crear codis ètics i de conducta i procediments que obliguin a informar de possibles irregularitats.
- Models de gestió dels recursos financers adequats per impedir la comissió dels delictes que han de ser previnguts.
- Vies de comunicació com un canal de denúncies per informar per informar de possibles riscos i incompliments l'organisme encarregat de vigilar el funcionament i l'observança del model de prevenció, així com processos de recerca interna.
- Sistema disciplinari, que sancioni proporcionalment i adequadament l'incompliment de les mesures establertes en el model.
- Verificació periòdica del model i actualització quan l'activitat desenvolupada per l'empresa ho requereixi, es produeixin canvis a l'organització, estructura de control o s'hagin produït infraccions rellevants. Per això és imprescindible designar un responsable de compliance amb què conjuntament supervisem i controlem el model a través d'auditories periòdiques presencials i remotes.
- Formació, comunicació i sensibilització: dissenyem accions formatives personalitzades, periòdiques i presencials perquè l'equip i els col·laboradors coneguin i entenguin el model i les seves implicacions per assegurar-ne el compliment.
Preguntes freqüents
Quins delictes pot cometre una empresa?
El catàleg de delictes que poden cometre les persones jurídiques és extens, tipificant-se fins a més de 30, encara que els més comuns són els relatius a estafa, insolvència punible, suborn, delictes contra el medi ambient, blanqueig de capitals, delictes contra la hisenda pública i la Seguretat Social, danys informàtics, delictes contra la intimitat i aplanament informàtic, delictes d'odi, delictes contra la propietat intel·lectual, industrial, mercat i consumidors, descobriment i revelació de secrets, finançament il·legal de partits polítics, tràfic d'éssers humans, tràfic il·legal d'òrgans humans i delictes relatius a la prostitució i la corrupció de menors
Quines empreses hi estan obligades?
Cap normativa d'Espanya no obliga a la implementació d'un sistema de compliance penal. Com hem vist, el Codi Penal fa referència a la responsabilitat penal de les empreses. Per tant, malgrat no ser obligatori és molt recomanable quan l'empresa rep subvencions o realitza contractació pública ja que permet obtenir millors puntuacions als concursos o per evitar la inhabilitació per participar-hi. Finalment, si una empresa disposa d'un model de compliance penal correctament implementat, es poden atenuar les multes i les conseqüències derivades de la comissió de delictes, fins i tot poden eximir l'organització de la responsabilitat penal que li pugui ser atribuïda.
Conseqüències i riscos
Si una empresa és declarada penalment responsable les conseqüències no només són jurídiques sinó també reputacionals, afectant-ne la continuïtat.
A més d'elevades multes, pot suposar la suspensió de les activitats de l'empresa o la dissolució, cloenda de locals o establiments, prohibició de realització de les activitats que han afavorit la comissió delictiva, la inhabilitació per obtenir ajudes públiques o contractar amb el sector públic o la intervenció judicial.
També hi ha en joc la credibilitat de l'empresa no només davant dels clients i proveïdors, sinó que a més pot dificultar la concessió de crèdits i aparentar manca de solvència derivades de les sancions o suspensions imposades.
Respon també per col·laboradors externs?
Tal com recorda la doctrina de la Fiscalia General de l'Estat, el deure de fiscalització dels responsables o “superiors jeràrquics” s'estén a col·laboradors de l'empresa com a professionals autònoms, arrendament de serveis a empreses o bé treballadors d'empreses de treball temporal (ETT).
